Esta web usa cookies para recopilar información que ayuda a optimizar la experiencia de usuario. Lee nuestra política de cookies.
NoticiasUn manifest a l'art, la poesia i el circ: LA VII NIT DEL CIRC VALENCIÀ 2023
Un manifest a l'art, la poesia i el circ: LA VII NIT DEL CIRC VALENCIÀ 2023
23 noviembre 2023
El dissabte 11 de novembre de 2023, l’Associació de Professionals de Circ de la Comunitat Valenciana va celebrar LA VII NIT DEL CIRC VALENCIÀ al Teatre Principal de València, amb el suport del Institut Valencià de la Cultura.
Un moment important que celebrem, des de fa set anys, per difondre el circ valencià com art escènica. Enguany només a l’interior, en el mateix espai escènic que ens va acollir per primera vegada. La nit del circ valencià estigué dirigida per Melina Melamina, un espectacle emotiu i tendre, un manifest a l’art, la poesia i el circ. Creació realitzada per gaudir amb amics celebrant el circ, murmurant poesia, cridant la senzillesa i la subtilitat, generant emocions.
Ningú pot dubtar que les coses cauen. Un home emmalalteix i, de sobte, cau. Un llapis sobre la taula cau. Les dones cauen. Teòricament a ningú o a res se li ocorreria caure però, com està fixe, cau sense consciència, cau com mai abans. Un gessamí, per donar un exemple perfumat. A aquest blanc, d’on li ve la seua penosa amistat amb el groc? El simple fet de permanéixer és caure: el gessamí aleshores. I no parlem de paraules, que cauen deplorables, ni dels bunyols freds, que són caiguda segura.
Tot allò que cau té, per sí mateix, un efecte rehabilitador però és confús i quasi infinit. Un caragol segrega i un núvol aspira; segurament cauran però seran recompensats i rehabilitats, els fa ser el millor de si mateixos abans de la caiguda inevitable… (Julio Cortázar)
Hi ha qui cau quan arriba al cim d’una muntanya, quan acaba la seua obra mestra, a l’afaitar-se sense un sol tall; no tota caiguda és cap per avall, tampoc dalt i baix volen dir gran cosa quan una ja no sap ni on està… Hi ha qui cau quan arriba al cim d’una muntanya, quan acaba la seua obra mestra, a l’afaitar-se sense un sol tall; no tota caiguda és cap per avall, tampoc dalt i baix volen dir gran cosa quan una ja no sap ni on està… (Julio Cortázar)
L’ànima va empenyer l’home en la seua evolució corporal, però està cansada de lluitar i segueix sola endavant. Només dona dos passos es trenca l’ànima, ai perquè el seu vertader cos no existeix i el deixa caure, paf! (Christian Bobin)
Tots participem per tal que continue funcionant el cicle social, però... què és, en veritat, allò que segueix funcionant? Una societat en la que solament importes tu, i només tu. Cada vegada has de tindre més èxit, pertànyer als motlles hetereo-normatius i hegemònics. Una societat que deshumanitza, que treu l’empatia del repertori personal de paraules importants, una societat que cosifica éssers vius conscients. Amb tanta por a la idea de sentir, que converteix eixos animals en objectes de consum personal. Es riuen aquells que han d’alçar-se tots els dies i esclavitzar-se per dos euros. Diuen, en veu alta, la felicitat és per a aquells que poden comprar-la. Existeix el jo sense l’altre? Existeix l’individu sense la societat o perd el seu valor? Què passa si no li donem a totes les mateixes oportunitats? Què passa si no tots creixen en el mateix context i no tots volen arribar als mateixos llocs? Te algun sentit la meritocràcia? Volen ser feliços, volen vestir bé, volen somniar en gran, però també... haurien de voler que totes aquestes coses neixen en sí mateixos i no en manaments socials. (Agustina Fortunatti)
Artistes en escena
Gabbie Cook
David Consuegra
Elena Ayala
Dayné Álvarez
Manu Rodas
Martina Scarano
Hugo Nesca
LA VII NIT DEL CIRC VALENCIÀ, 11 de novembre de 2023
No podem acabar aquest post sense donar les gràcies a: Institut Valencià de la Cultura, Generalitat Valenciana; tècnics, assistents i treballadores del Teatre Principal de València; sòcies i socis de l’Apccv que gaudirem juntes aquesta nit; representants institucionals i de les associacions d'arts escèniques valencianes; i per suposat al públic, a totes les persones que ens van acompanyar, sense les quals el nostre treball no tindria sentit.
