REC.ON(strucció)
BOTPROJECT
En clau d'humor i celebració, dos acròbates s'embarquen en un viatge de transformació personal. A poc a poc, aquests canvis es tradueixen en una alteració de l'espai escènic que dona lloc a la reconstrucció individual. Els personatges de Lucas i Max s'articulen en un (des)muntatge de contraposicions i (des)encontres. L'un, motivat per un afany de superació constant i l'altre, perla cerca de conformitat, estabilitat i equilibri. Aquestes dues inèrcies desencadenen una sèrie de situacions estranyes alhora que poètiques arran de les seves crisis d'edat. Des de la disciplina de trampolí/llit elàstic, exploren les seves pors i desitjos davant del pas del temps i el deteriorament del cos. En un joc de miralls alhora còmic i dramàtic, Lucas i Max extrapolen a l'espectador/a les seves (in)adaptacions a un nou cicle de vida.
Rec.On(strucció) ofereix una al∙al·legoria de les crisis de la mitjana edat, de la vellesa i de l'estigma social que l'envolta, alhora que despulla les pors que acompanyen el desenvolupament de les capacitats de l'artista. Des de la curiositat, els personatges s'exposen i exposen els límits. Trampolí i acròbates es fonen, i desdibuixen les fronteres en la recerca de les arrítmies, del risc. Objectes i subjectes es trastornen per retrobar-se amb la fragilitat dels seus cossos, sempre en procés d'envelliment i en relació amb els altres. En definitiva, el riure, l'estrany en el quotidià i les reflexions sobre la finitud s'entrellacen amb la creació circense per explorar la condició humana.
En clau d'humor i celebració, dos acròbates s'embarquen en un viatge de transformació personal. A poc a poc, aquests canvis es tradueixen en una alteració de l'espai escènic que dona lloc a la reconstrucció individual. Els personatges de Lucas i Max s'articulen en un (des)muntatge de contraposicions i (des)encontres. L'un, motivat per un afany de superació constant i l'altre, perla cerca de conformitat, estabilitat i equilibri. Aquestes dues inèrcies desencadenen una sèrie de situacions estranyes alhora que poètiques arran de les seves crisis d'edat. Des de la disciplina de trampolí/llit elàstic, exploren les seves pors i desitjos davant del pas del temps i el deteriorament del cos. En un joc de miralls alhora còmic i dramàtic, Lucas i Max extrapolen a l'espectador/a les seves (in)adaptacions a un nou cicle de vida.
Rec.On(strucció) ofereix una al∙al·legoria de les crisis de la mitjana edat, de la vellesa i de l'estigma social que l'envolta, alhora que despulla les pors que acompanyen el desenvolupament de les capacitats de l'artista. Des de la curiositat, els personatges s'exposen i exposen els límits. Trampolí i acròbates es fonen, i desdibuixen les fronteres en la recerca de les arrítmies, del risc. Objectes i subjectes es trastornen per retrobar-se amb la fragilitat dels seus cossos, sempre en procés d'envelliment i en relació amb els altres. En definitiva, el riure, l'estrany en el quotidià i les reflexions sobre la finitud s'entrellacen amb la creació circense per explorar la condició humana.