MANIFEST DIA MUNDIAL DEL CIRC
El circ és més que un simple espectacle, és el recinte en el qual l’ésser humà es mesurat
sempre a si mateix i es troba amb els reptes impossibles que s’ha proposat superar; l’espai
infinit per a la imaginació i la búsqueda de l’emoció; un lloc per a la sorpresa i l’exhibició d’allò impossible, d’allò inexplicable.
Pepe Viyuela. Bestiario. Madrid. 2003
Un any més, companys i companyes, estem de celebració. Què celebrem? quin
esdeveniment commemorem? Què, malgrat tot, el Circ continua viu, continua bategant
des de les seues entranyes i, com rizoma generós i solidari, s’estén en xarxa de manera
horitzontal, arribant a tots els espais possibles i a totes les persones famolenques
d’imaginació i fantasia, de somnis, de desitjos d’impossibles.
Hui, como fa ja més de cinc mil anys, es continuen aixecant carpes, muntant
bastides en els carrers i en les places, ocupant llocs insospitats, omplint espais escènics de
tot tipus amb múltiples llenguatges, i disciplines que són el desafiament al que estableix,
reptant a la gravetat, al buit, a l’equilibri, a la sensatesa i la racionalitat, a la solemnitat del
seriós, essent un cant a la bellesa de l’instant, a la bellesa de l’ara i aquí, amb el lema del més difícil encara.
El Circ, lloc físic i imaginari, simbòlic d’una manera d’entendre la vida i de viure en
el món, amb el nomadisme com a bandera i la multiculturalitat i diversitat com himnes,
dia a dia trenca fronteres i s’apropa allà on és necessari, des de la seua més profunda
humanitat. Cada dia, en cada funció, el circ és un esdeveniment meravellós, per als qui el
fan possible i per als qui el gaudeixen.
Celebració també significa visibilitat: de reivindicació, de reclamar allò que li
pertany. En els darrers anys s’han millorat les condicions en les quals es desenvolupa un
dels oficis més antics del món, però encara hi ha carències, deficiències i oïts sords. El Pla
General de Circ Estatal 2012-2015 ha de ser revisat i implementat; la demanda continua,
el Circ és Cultura, amb tot el que suposa: calen espais de creació, circuits d’exhibició,
formació regularitzada i reglada, fòrums de trobament i debat, espais d’intercanvi… i
polítiques de recolzament i protecció d’una manifestació cultural tan inherent a la història
de la humanitat per part d’institucions públiques i també privades.
I no oblidem: hi ha que seguir en el camí d’afavorir una acció inclusiva, també en
el sentit de donar visibilitat i fomentar espais a les dones en tots els llocs possibles, incloent la gerència i la gestió, la direcció artística…
Amics i amigues, ¡Visca el Circ! I un brindis per un futur millor possible.
María Colomer Pache (sòcia de l’APCCV)
