Arxiu de la categoria: Blog

Circ valencià a l’escenari… emoció i reivindicació.

Aquesta imatge potser defineix l’eslogan Torna l’emoció de la cultura en viu amb el circ que encapçalava la programació Oh! La Cultura, Institut valencià de la Cultura – Generalitat Valenciana celebrada al juliol. La fotografia mostra l’emoció prèvia a l’espectacle de circ.

És La millor manera de tornar i gaudir de l’experiència en directe de les arts escèniques a través del llenguatge universal del circ, eren les paraules amb les quals Abel Guarinos, director general de l’Institut Valencià de Cultura, definia l’adaptació de la gala de circ valencià (de la nostra III NIT DEL CIRC VALENCIÀ de 2019) a aquesta programació, amb l’objectiu de mostrar la crisi cultural i artística viscuda pel sector durant tot aquest any degut a la Covid_19.

Ens obriren les portes. Tornàrem a reunir-nos (primer amb reunions online i després amb mascaretes i distància social) per organitzar i coordinar la gala en tres ciutats diferents – un dia rere l’altre – i va tornar la direcció artística (adaptant-se a la situació actual) i els assajos, i el retrobament… i el circ valencià va tornar als escenaris dels teatres.

Direcció artística: PABLO MENEU

I actuàrem davant un públic emmascarat i amb cadires buides (pels protocols), a les fosques, reivindicant #culturasegura i la tornada del circ valencià a les programacions, als circuits, i els festivals de carrer, i les places, i tornar a tindre feina, i tornar a fer #circ. “Contagiant-nos de cultura!”.

Mestre de cerimònies i performer: GONZALO SANTAMARÍA vídeo

Cèrcol aeri: JANA LÓPEZ vídeo

Llit elàstic: LUCAS RUÍZ vídeo

Llit elàstic: MAX CALAF vídeo

Malabars: RAÚL GARCÍA vídeo

Pals oscil·lants: GEMMA PALOMAR vídeo

Teatre de màscares: LUCAS ESCOBEDO vídeo

Trapezi: MELINA MELAMINA vídeo

Trapezi Volant: MARILÉN RIBOT vídeo

Cantant i performer: ELEONORA GRONCHI vídeo

Piano i performer: RAQUEL MOLANO vídeo

Performer i instal·lació: ROCÍO GARRIGA vídeo

Regidoria: JÚLIA MARTÍNEZ

 

Després de l’espectacle, arriba l’aplaudiment. En els rostres dels artistes, dels tècnics, de la direcció, de les coordinadores i de tot l’equip, apareix un somriure i el sentiment d’agraïment a l’escenari (quan els llums s’encenen novament) i darrere d’aquest (quan el públic abandona el teatre i ens quedem a soles).

Aquest post ret homenatge a totes les artistes de circ i professionals (docents, directores, tècnics, riggers, muntadors, vestuaristes, escriptores…) que han viscut i continuen vivint moments difícils, algunes actuant, fent bolos, i altres sobrevivint amb ajudes; companys i companyes de professió i de l’associació, perquè aquesta gala siga un pas per a la “reactivació” de la cultura i les arts escèniques valencianes. Desitjant i reivindicant que programadores i institucions donen suport al circ valencià permetent que el públic torne a omplir teatres i carrers.

La cultura (acostumada a sobreviure en estat de crisi) ha respost a la pandèmia amb una disciplina admirable: La cultura és segura. És a la cultura on ens cuidem com a societat a través de la reflexió. I on, recíprocament, els pensaments funcionen com a vacuna que ens cuida l’ànima (Isaias Fanlo, “La cultura i el contagi”).

Artistes, professionals i coordinadores de la gala al Teatre Principal de València, amb la Presidenta de l’Apccv MARIA COLOMER,  Conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport VICENT MARZÀSecretària autonòmica de Cultura i Esport RAQUEL TAMARIT, Director general de l’Institut Valencià de Cultura ABEL GUARINOS, Director Adjunt d’Arts Escèniques ROBERTO GARCÍA, i l’assessor de la Secretària autonòmica de Cultura i Esport JOSEP POLICARPO.

Aquesta gala es va celebrar del 23 al 25 de juliol 2020, al Teatre Principal València, Teatre Principal Castelló i la Casa del Mediterráneo d’Alacant.

COORDINACIÓ:

  • Coordinació general: ELENA LUDWIG
  • Coordinadora València: CLAUDIA ZUCHERATTO
  • Coordinador Castelló: XAVI CASTELLÓ
  • Coordinador Alacant: DAVID CONSUEGRA
  • Coordinació i administració: MARIA FERRER

EQUIP TÈCNIC:

  • Performer i tècnic: PABLO AGUILAR
  • Tècnic so: CARLOS SUAY
  • Tècnic il·luminació: JOSÉ MARTÍN
  • Riggings: SANDRO SPANU, PABLO AGUILAR, MATÍAS MARRÉ

 

Donem les gràcies per tota aquesta mostra gràfica, vídeos i fotografia a @nerea_coll

@apccv 2020

La CULTURA ÉS SEGURA. El circ valencià torna als teatres

Els teatres obriren les portes al circ valencià del 23 al 25 de juliol amb la programació de Oh! La Cultura, de l’Institut Valencià de la Cultura, al circ valencià.

Durant el confinament es van preparar tota una sèrie de protocols per a garantir que els espectadors i espectadores pogueren recuperar les seves activitats culturals després de la desescalada, seguint una sèrie de mesures de protecció que s’han posat en funcionament aprovades pel Govern, Inaem, Ministeri i Generalitat i que responen a una sèrie de precaucions lògiques que no difereixen massa a les que es recomanen en altres aspectes de la vida diària per a evitar la propagació del virus.

Programació de nou als espais escènics i al carrer que va ser generadora de dubtes, restriccions i de nou les cancel·lacions. Tot allò que estàvem aconseguint es trencava. El sector cultural es va aixecar amb la campanya #LaCulturaÉsSegura, amb la petició de que no es suspenguera cap activitat cultural  i que es realitzaren campanyes de confiança entre el públic. Apccv va donar suport a la campanya i per a l’associació la TORNADA A LA CULTURA EN VIU va suposar un gran pas per a tot el sector.

TORNA L’EMOCIÓ DE LA CULTURA EN VIU totalment adaptada al protocol de prevenció pel motiu de la Covid-19 en els espectacles. Apccv hem viscut aquesta tornada, amb tots aquests protocols i mesures. Una gala de circ diferent, amb un públic emmascarat i un espai escènic ben diferent. Hem demanat a Nerea Coll que recollira en imatges aquesta experiència, per tal que serveixi com a exemple a programadores, circuits, ajuntaments i teatres. Programeu i obriu les portes dels teatres!

Casa Mediterráneo d’Alacant, personal d’acomodació assenyalant la distancia de seguretat i senyalització de l’aforament del públic

Teatre Principal de València: accés i desallotjament dels espais de manera esglaonada i sota control del personal d’acomodació per garantir la distància de seguretat.

Teatre Principal de València, a l’entrada dispensadors de gel hidroalcohòlic i presa individual de temperatura.

Teatre Principal de València, ocupació exclusiva de la butaca assignada amb l’entrada

Imatges Casa Mediterráneo d’Alacant: distància de seguretat entre persones de 2 metres

També l’equip professional de l’Apccv, coordinadores, artistes i tècnics ens hem adaptat als protocols recomanats per a companyies i espectacles, des dels muntatges, assajos fins a la realització de la gala. Mascaretes, distanciament, presa de temperatura, desinfecció del material i vestuari, protocols sanitaris…

Volem donar les gràcies al públic, a la ciutadania que s’ha animat a tornar a viure la cultura i les emocions que només es generen amb els espectacles en directe. Gràcies pel vostre aplaudiment!

Si ens fan tancar de nou passarà molt de temps fins que puguem tornar a veure cultura en directe. Et necessitem: #CULTURASEGURA

Fotografies @NereaColl

 

Sense tècnics no hi ha circ, no hi ha cultura.

Durant la crisi del Covid-19 es feu més necessari que mai el suport i la regularització de totes les professionals de la cultura que treballen en “intermitència”. Algunes de les mesures aprovades pel Ministeri de Cultura van deixar fora els tècnics dels espectacles, marcant més la invisibilitat d’aquestes professionals tant necessàries. Així va sorgir la campanya Sense tècnics/es no hi ha cultura!, per reivindicar la necessitat i presència d’aquestes professionals i que va movilitzar les xarxes socials fins arribar a la modificació de decrets, suport i visibilitat de professionals com: tècniques, directores, vestuaristes, maquilladores…

Aquest és el nostre primer post sobre la gala de circ de l’Associació de Professionals de Circ de la Comunitat Valenciana, que ha format part de la programació “OH! LA CULTURA” de l’Institut Valencià de la Cultura, Generalitat Valenciana, celebrada del 23 al 25 de juliol de 2020, i volem dedicar-lo a totes aquestes professionals sense les quals NO HI HA CULTURA.

Els espectacles els fan els equips, i dins el nostre equip hem tingut bona presència de tècnics i riggers, sense els quals, no haguerem pogut celebrar novament – després del confinament, del tancament dels teatres, de les cancel·lacions o ajornaments – la nostra tornada, la tornada del circ valencià als teatres de València, Castelló i Alacant.

Pablo Aguilar (Rigging)

Sandro Spanu (Rigging)

José Martín (Tècnic il·luminació)

Carlos Suay (Tècnic so)

Matías Marré (tècnic muntatge estructura)

Pablo Meneu (Direcció Artística, Rigger)

El nostre gran aplaudiment, quan finalitza l’espectacle, va pel públic que dona suport i creu que #LaCulturaÉsSegura i, per suposat, per a tot l’equip de tècnics i professionals que ha format part de la gala, que forma part dels nostres espectacles circenses, i de la nostra associació. Gràcies!

El nostre agraïment també per a @NereaColl 2020, que amb la seua professionalitat ens ha acompanyat i ha sabut captar amb cada fotografia l’essència de l’espectacle i d’aquesta tornada al teatre.

@apccv juliol 2020

 

 

 

Reivindiquem el DIA MUNDIAL DEL CIRC 2020

El Dia Mundial de l’Circ es celebra anualment el tercer dissabte d’abril. Enguany, degut a la crisi que estem vivint, la Federació Mundial de l’Circ (FMC) ha posposat aquesta celebració per a la tardor. Des de l’Apccv volem REIVINDICAR LA CELEBRACIÓ DEL DIA MUNDIAL DEL CIRC el 18 d’abril de 2020; vos convidem a fer una reflexió i donar suport al circ compartint el manifest redactat per la nostra companya i artista de circ Julia Martínez.

 

L’ENTUSIASME

“El mañana es nuestro, compañeros” deia una Rosana Pastor vestida de miliciana en l’enterrament dels seus companys caiguts en la pel·lícula “Tierra y Libertad” de Ken Loach. Uns passos vacil·lants recorden la mort de Federico García Lorca en el Teatre Real de Madrid en el mateix instant en què Pina Bausch decideix irrompre de manera inesperada en l’escenari del vell cinema Wuppertal de Berlín ja convertit en teatre. “El que m’interessa no és com es mou la gent sinó que es moga”, ens diu a través del seu cos prim i xicotet mentre sonen les primeres notes d’un contrabaix. Voltegem el cap i allí estan Javier Colina i Silvia Pérez Cruz interpretant “En la imaginación”. No podia resultar més apropiat. “De l’imaginari a l’invisible només hi ha un pas a través de l’espill” diuen Victoria Chaplin i Jean Baptiste Thierré mentre donen voltes al voltant de la pista de circ encaramats a una bicicleta impossible armada amb un milió de rodes. Encara queden restes de pintura en la lona de la carpa i en les parets de la casa blava de Frida Kahlo a Ciutat de Mèxic. L’olor d’alcohol ranci d’una botella de tequila buida en honor a Chavela ens sorprèn nostàlgicament amb la novel·la de Pedro Lemebel entre les mans.

S’imaginen com seria la vida sense art?

Es tracta, diuen, d’una experiència fonamentalment comunicativa que ens permet expressar les nostres idees i emocions i fins i tot la nostra pròpia visió del món. I potser no sabien que la comunicació és l’única tasca que no podem delegar. El seu tret d’indispensabilitat la converteix en una necessitat bàsica per a tots els éssers humans. Per tant, si l’art és comunicació, l’art es torna també, imprescindible.
La pandèmia social arrelada al nostre país des de l’any 36, molt més difícil d’eradicar que el Covid-19 i molt més nociva i mortal, s’obstina a referir-se a nosaltres de manera despectiva com “titellaires”. I creuen, pobres. que així ens ofenen. Se viste de desprecio la ignorancia, deia Antonio Machado. Estem més que orgulloses de formar part del gremi de titellaires. El per què la institució vigent done la raó a aquests senyors de dubtosa reputació fent de la nostra precarietat laboral una norma, segueix sent un misteri. Senyors diputats, es van oblidar que nosaltres varem nàixer en la precarietat. Abans que vostès arribaren i s’acomodaren en les seues butaques, conquistàvem els carrers, abarrotàvem les places i corríem davant la policia perquè no ens requisara el material. Vostès sempre jugant amb el dubte, sempre jugant amb el nostre entusiasme.

Diu Remedios Zafra: Ante la precariedad la única respuesta posible parece ser la vocación himpertérrita y la hipermotivación. Pero ese entusiasmo voluntarista acaba siendo instrumentalizado por el sistema y el resultado es la inestabilidad permanente (…) y una inquietante incerteza sobre el futuro. Quanta raó. I és que l’entusiasme, Senyor Ministre, no mata la gana.

Quan és la vida la que està en risc, tota la resta perd sentit. Quan la prioritat és sobreviure, les nostres problemàtiques diàries, producte de la rutina més estreta passen immediatament a un segon i fins i tot a un tercer pla. Quan l’art és la teua forma de vida, la sort de la possibilitat d’un subsidi és, ni més ni menys, una injustícia i terrible condemna a la paredassa dels afusellats.

Per descomptat que estem disposades a sacrificar-nos. Sempre ho hem estat i sempre ho hem fet. Pel nostre art, pel nostre entusiasme. Estem disposades a sacrificar-nos igual com ho faria el Banc Central Europeu, els fons “voltor” o els pressupostos anuals dedicats a infraestructures, serveis o turisme. Diu el refrany que es pot dir més alt però no més clar. Què seria de nosaltres si a més de no poder exercir el nostre treball suspengueren els pressupostos destinats a cultura imposant una política estatal de no-intervenció? Amb aquesta perspectiva no tan distòpica “1984” de George Orwell acabarà ocupant la prestatgeria d’alguna biblioteca infantil.

Senyors polítics, la vida d’un poble es mesura per la seua capacitat de crear i produir cultura.

Potser entenen vostès la cultura com un simple passatemps? Si la seua resposta és que sí, llavors és que no hem aprés a comunicar-nos, i l’art com a tasca es torna més urgent encara.

Aquest escrit amb vocació d’al·legat, és abans de res un cant a la llibertat. Quan les crisis colpegen, els autoritarismes i les injustícies esperen latents a la vora, per a atacar. El filòsof català Josep Ramoneda advertia en una entrevista per a eldiario.es: “La història demostra que sabem quan comencen les restriccions de llibertats però no quan acaben”. La por permet que les persones acceptem coses que no haguérem acceptat, producte d’una situació excepcional que en cap concepte ha de ser acceptada com a normalitat. Coses, com permetre que agonitze l’art i la nostra cultura.
Nosaltres, titellaires, circenses, treballadores de l’art tenim el desig de reafirmar-nos com a persones sense por. Continuarem lluitant, germinant idees sobre els nostres propis cossos confinats, sense perdre aquest entusiasme del qual abans hem parlat. Però, per si de cas aquesta crisi vaticina la fi del món conegut, per favor, que no ens trobe cantant allò de: “Había una vez un circo…”.

Julia Martínez, Cía Arritmados

Descarrega el Manifest en valencià i comparteix-lo amb #DMC2020

 

EL ENTUSIASMO

“El mañana es nuestro, compañeros” decía una Rosana Pastor vestida de miliciana en el entierro de sus compañeros caídos en la película Tierra y libertad de Ken Loach. Unos pasos vacilantes recuerdan la muerte de Federico García Lorca en el Teatro Real de Madrid en el mismo instante en que Pina Bausch decide irrumpir de forma inesperada en el escenario del viejo cine Wuppertal de Berlín ya convertido en teatro. “Lo que me interesa no es como se mueve la gente sino que se mueva”, nos dice a través de su cuerpo delgado y pequeño mientras suenan las primeras notas de un contrabajo. Volteamos la cabeza y allí están Javier Colina y Silvia Pérez Cruz interpretando “En la imaginación”. No podía resultar más apropiado. “De lo imaginario a lo invisible solo hay un paso a través del espejo” dicen Victoria Chaplin y Jean Baptiste Thierré mientras dan vueltas alrededor de la pista de circo encaramados en una bicicleta imposible armada con un millón de ruedas. Aún quedan restos de pintura en la lona de la carpa y en las paredes de la casa azul de Frida Kahlo en Ciudad de México. El olor a alcohol rancio de una botella de tequila vacía en honor a Chavela nos sorprende nostálgicamente con la novela de Pedro Lemebel entre las manos.

¿Se imaginan cómo sería la vida sin arte?

Se trata, dicen, de una experiencia fundamentalmente comunicativa que nos permite expresar nuestras ideas y emociones e incluso nuestra propia visión del mundo. Y no se si sabían que la comunicación es la única tarea que no podemos delegar. Su rasgo de indispensabilidad la convierte en una necesidad básica para todos los seres human@s. Por tanto, si el arte es comunicación, el arte se vuelve también, imprescindible.

La pandemia social arraigada en nuestro país desde el año 36, mucho más difícil de erradicar que el COVID – 19 y mucho más dañina y mortal, se empeña en referirse a nosotr@s de forma despectiva como “titiriter@s”. Y creen, pobres que así nos ofenden. Se viste de desprecio la ignorancia, decía Antonio Machado. Estamos más que orgullos@s de formar parte del gremio de titiriter@s. El por qué la institución vigente les de la razón a estos señores de dudosa reputación haciendo de nuestra precariedad laboral una norma, continúa siendo un misterio. Señores diputad@s, se olvidaron que nosotr@s nacimos en la precariedad. Antes de que ustedes llegaran y se acomodaran en sus butacas, conquistamos las calles, abarrotamos las plazas y corrimos delante de la policía para que no nos requisara el material. Ustedes siempre jugando con la duda, siempre jugando con nuestro entusiasmo.

Dice Remedios Zafra: Ante la precariedad la única respuesta posible parece ser la vocación himpertérrita y la hipermotivación. Pero ese entusiasmo voluntarista acaba siendo instrumentalizado por el sistema y el resultado es la inestabilidad permanente (…) y una inquietante incerteza sobre el futuro. Cuanta razón. Y es que el entusiasmo, Señor Ministro, no mata el hambre.

Cuando es la vida la que está en riesgo todo lo demás resta sentido. Cuando la prioridad es sobrevivir, nuestras problemáticas diarias producto de la rutina más angosta pasan de inmediato a un segundo e incluso a un tercer plano. Cuando el arte es tú forma de vida, la suerte de la posibilidad de un subsidio es, ni más ni menos, que una injusta y terrible condena al paredón de l@s fusilad@s.

Por supuesto que estamos dispuest@s a sacrifircarnos. Siempre lo hemos estado y siempre lo hemos hecho. Por nuestro arte, por nuestro entusiasmo. Estamos dispuest@s a sacrificarnos igual como se sacrificaría el Banco Central Europeo, los fondos buitre o los presupuestos anuales dedicados a infraestructuras, servicios o turismo. Dice el refrán que se puede decir más alto pero no más claro. ¿Qué sería de nosotr@s si además de no poder ejercer nuestro trabajo suspendieran los presupuestos destinados a cultura y se impusiera una política estatal de no – intervención? Con esta perspectiva no tan distópica “1984” de George Orwell acabará ocupando la estantería de alguna biblioteca infantil.

Señores politic@s, la vida de un pueblo se mide por su capacidad de crear y producir cultura.

¿Acaso entienden ustedes la cultura como un simple pasatiempo? Si su respuesta es que sí, entonces es que no hemos aprendido a comunicarnos, y el arte como tarea se vuelve más urgente todavía.

Este escrito con vocación de alegato es ante todo un canto a la libertad. Cuando las crisis azotan, los autoritarismos y las injusticias esperan latentes a la vuelta de la esquina para atacar. El filósofo catalán Josep Ramoneda advertía en una entrevista para eldiario.es: “La historia demuestra que se sabe cuándo empiezan las restricciones de libertades pero no cuándo acaban”. El miedo permite que las personas aceptemos cosas que no hubiéramos aceptado producto de una situación excepcional que bajo ningún concepto debe asumirse como normalidad. Cosas, como permitir que agonice el arte y nuestra cultura.

Nosotr@s, titiriter@s, circenses, trabajador@s del arte tenemos el deseo de reafirmamos entonces como personas sin miedo. Seguiremos luchando, germinando ideas sobre nuestros propios cuerpos confinados, sin perder ni un ápice de ese entusiasmo del que antes hemos hablado. Pero por si acaso esta crisis vaticina el fin del mundo conocido, por favor, que no nos pille cantando aquello de :”Había una vez un circo…”.

Julia Martínez, Cía Arritmados

 

Descarga el Manifiesto en castellano y compártelo con #DMC2020

 

 

Convocatòria LA IV NIT DEL CIRC VALENCIÀ 2020

BASES DE LA CONVOCATÒRIA

L’ASSOCIACIÓ DE PROFESSIONALS DEL CIRC DE LA COMUNITAT VALENCIANA celebrarà LA IV NIT DEL CIRC VALENCIÀ, el 21 de novembre de 2020 a la ciutat de València. Compta amb el suport de l’Institut Valencià de la Cultura – Generalitat Valenciana, i l’Ajuntament de València – Regidoria Acció Cultural.

Obrim convocatòria a sòcies i socis Apccv, i professionals del circ valencià, que vulguen participar d’aquesta gran celebració, per a l’espectacle de carrer que es realitzarà a la plaça de l’Ajuntament o una plaça cèntrica de la ciutat, i els números de circ que composaran la Gala dins el Teatre Principal de València.

La convocatòria està oberta fins al 30 d’abril. No acceptarem propostes que ens arriben fora del termini.

 

ESPECTACLE DE CARRER

Espectacle de circ de mitjà o gran format, amb una duració de 40 a 60 minuts. Públic familiar.

 

NÚMEROS DE GALA

Número curts de diferents tècniques circenses entramats en una Gala de Circ.

Totes les companyies, professionals circenses interessades en participar amb un número de gala, enviaran la seua proposta artística i passaran a formar part d’un directori des del qual la Direcció Artística es reservarà el dret de seleccionar els números que trobe més afins. La selecció és decisió exclusiva de la Direcció Artística, la qual no ha de perquè escollir únicament entre les propostes enviades però sí donarà prioritat a aquestes.

 

CRITERIS DE VALORACIÓ EN LA SELECCIÓ D’ARTISTES

  • Ser sòcia o soci de l’APCCV (o en el seu cas poder associar-se prèviament)
  • Artista de circ professional nascut en la Comunitat Valenciana o resident en aquesta.
  • Experiència i qualitat artística circense
  • Trajectòria en el sector de les arts escèniques
  • No haver participat en l’anterior Nit de Circ valencià o amb la mateixa proposta artística

 

CONDICIONS ECONÒMIQUES I PROFESSIONALS

  • Tots i totes les artistes hauran d’estar donats d’alta com a professionals del sector i presentar la documentació justificativa abans de l’actuació
  • Tots i totes les artistes rebran un catxet i hauran de ser justificats amb factura a l’Apccv
  • Tots i totes les artistes signaran un contracte de prestació de serveis

 

DOCUMENTACIÓ QUE CAL APORTAR

  1. Nom i dades de la companyia/professional
  2. Dues fotografies de la companyia/professional (una vertical i una horitzontal) que serviran per a la publicitat de la IV Nit
  3. SOBRE L’ESPECTACLE O NÚMERO DE GALA
    1. Nom de l’espectacle
    2. Número de circ
    3. Fitxa artística de la producció/espectacle
    4. Fitxa tècnica de la producció/espectacle
    5. Vídeo o enllaç al vídeo promocional (opcional)
    6. Catxet de l’espectacle

Tota la documentació s’enviarà de la següent manera:

Per a: info@apccv.org o al aprocircocv@gmail.com

Assumpte: IV NIT CIRC VALENCIÀ (afegint a quina categoria et presentes: Direcció/Espectacle/Número)

Adjuntarem tota la documentació en formats:

  • Pdf: dossier, fitxa tècnica, currículum (només direcció artística)
  • Fotografies que inclourem en tota la publicitat de la IV Nit.
  • Enllaços a vídeos
  • No acceptarem la documentació redactada dins el cos del correu electrònic

Si teniu qualsevol dubte , podeu contactar amb Apccv abans d’enviar-nos la documentació info@apccv.org o aprocircocv@gmail.com o al 634570522

Fem gran el circ valencià!!!