Arxiu de la categoria: Blog

Reivindiquem el DIA MUNDIAL DEL CIRC 2020

El Dia Mundial de l’Circ es celebra anualment el tercer dissabte d’abril. Enguany, degut a la crisi que estem vivint, la Federació Mundial de l’Circ (FMC) ha posposat aquesta celebració per a la tardor. Des de l’Apccv volem REIVINDICAR LA CELEBRACIÓ DEL DIA MUNDIAL DEL CIRC el 18 d’abril de 2020; vos convidem a fer una reflexió i donar suport al circ compartint el manifest redactat per la nostra companya i artista de circ Julia Martínez.

 

L’ENTUSIASME

“El mañana es nuestro, compañeros” deia una Rosana Pastor vestida de miliciana en l’enterrament dels seus companys caiguts en la pel·lícula “Tierra y Libertad” de Ken Loach. Uns passos vacil·lants recorden la mort de Federico García Lorca en el Teatre Real de Madrid en el mateix instant en què Pina Bausch decideix irrompre de manera inesperada en l’escenari del vell cinema Wuppertal de Berlín ja convertit en teatre. “El que m’interessa no és com es mou la gent sinó que es moga”, ens diu a través del seu cos prim i xicotet mentre sonen les primeres notes d’un contrabaix. Voltegem el cap i allí estan Javier Colina i Silvia Pérez Cruz interpretant “En la imaginación”. No podia resultar més apropiat. “De l’imaginari a l’invisible només hi ha un pas a través de l’espill” diuen Victoria Chaplin i Jean Baptiste Thierré mentre donen voltes al voltant de la pista de circ encaramats a una bicicleta impossible armada amb un milió de rodes. Encara queden restes de pintura en la lona de la carpa i en les parets de la casa blava de Frida Kahlo a Ciutat de Mèxic. L’olor d’alcohol ranci d’una botella de tequila buida en honor a Chavela ens sorprèn nostàlgicament amb la novel·la de Pedro Lemebel entre les mans.

S’imaginen com seria la vida sense art?

Es tracta, diuen, d’una experiència fonamentalment comunicativa que ens permet expressar les nostres idees i emocions i fins i tot la nostra pròpia visió del món. I potser no sabien que la comunicació és l’única tasca que no podem delegar. El seu tret d’indispensabilitat la converteix en una necessitat bàsica per a tots els éssers humans. Per tant, si l’art és comunicació, l’art es torna també, imprescindible.
La pandèmia social arrelada al nostre país des de l’any 36, molt més difícil d’eradicar que el Covid-19 i molt més nociva i mortal, s’obstina a referir-se a nosaltres de manera despectiva com “titellaires”. I creuen, pobres. que així ens ofenen. Se viste de desprecio la ignorancia, deia Antonio Machado. Estem més que orgulloses de formar part del gremi de titellaires. El per què la institució vigent done la raó a aquests senyors de dubtosa reputació fent de la nostra precarietat laboral una norma, segueix sent un misteri. Senyors diputats, es van oblidar que nosaltres varem nàixer en la precarietat. Abans que vostès arribaren i s’acomodaren en les seues butaques, conquistàvem els carrers, abarrotàvem les places i corríem davant la policia perquè no ens requisara el material. Vostès sempre jugant amb el dubte, sempre jugant amb el nostre entusiasme.

Diu Remedios Zafra: Ante la precariedad la única respuesta posible parece ser la vocación himpertérrita y la hipermotivación. Pero ese entusiasmo voluntarista acaba siendo instrumentalizado por el sistema y el resultado es la inestabilidad permanente (…) y una inquietante incerteza sobre el futuro. Quanta raó. I és que l’entusiasme, Senyor Ministre, no mata la gana.

Quan és la vida la que està en risc, tota la resta perd sentit. Quan la prioritat és sobreviure, les nostres problemàtiques diàries, producte de la rutina més estreta passen immediatament a un segon i fins i tot a un tercer pla. Quan l’art és la teua forma de vida, la sort de la possibilitat d’un subsidi és, ni més ni menys, una injustícia i terrible condemna a la paredassa dels afusellats.

Per descomptat que estem disposades a sacrificar-nos. Sempre ho hem estat i sempre ho hem fet. Pel nostre art, pel nostre entusiasme. Estem disposades a sacrificar-nos igual com ho faria el Banc Central Europeu, els fons “voltor” o els pressupostos anuals dedicats a infraestructures, serveis o turisme. Diu el refrany que es pot dir més alt però no més clar. Què seria de nosaltres si a més de no poder exercir el nostre treball suspengueren els pressupostos destinats a cultura imposant una política estatal de no-intervenció? Amb aquesta perspectiva no tan distòpica “1984” de George Orwell acabarà ocupant la prestatgeria d’alguna biblioteca infantil.

Senyors polítics, la vida d’un poble es mesura per la seua capacitat de crear i produir cultura.

Potser entenen vostès la cultura com un simple passatemps? Si la seua resposta és que sí, llavors és que no hem aprés a comunicar-nos, i l’art com a tasca es torna més urgent encara.

Aquest escrit amb vocació d’al·legat, és abans de res un cant a la llibertat. Quan les crisis colpegen, els autoritarismes i les injustícies esperen latents a la vora, per a atacar. El filòsof català Josep Ramoneda advertia en una entrevista per a eldiario.es: “La història demostra que sabem quan comencen les restriccions de llibertats però no quan acaben”. La por permet que les persones acceptem coses que no haguérem acceptat, producte d’una situació excepcional que en cap concepte ha de ser acceptada com a normalitat. Coses, com permetre que agonitze l’art i la nostra cultura.
Nosaltres, titellaires, circenses, treballadores de l’art tenim el desig de reafirmar-nos com a persones sense por. Continuarem lluitant, germinant idees sobre els nostres propis cossos confinats, sense perdre aquest entusiasme del qual abans hem parlat. Però, per si de cas aquesta crisi vaticina la fi del món conegut, per favor, que no ens trobe cantant allò de: “Había una vez un circo…”.

Julia Martínez, Cía Arritmados

Descarrega el Manifest en valencià i comparteix-lo amb #DMC2020

 

EL ENTUSIASMO

“El mañana es nuestro, compañeros” decía una Rosana Pastor vestida de miliciana en el entierro de sus compañeros caídos en la película Tierra y libertad de Ken Loach. Unos pasos vacilantes recuerdan la muerte de Federico García Lorca en el Teatro Real de Madrid en el mismo instante en que Pina Bausch decide irrumpir de forma inesperada en el escenario del viejo cine Wuppertal de Berlín ya convertido en teatro. “Lo que me interesa no es como se mueve la gente sino que se mueva”, nos dice a través de su cuerpo delgado y pequeño mientras suenan las primeras notas de un contrabajo. Volteamos la cabeza y allí están Javier Colina y Silvia Pérez Cruz interpretando “En la imaginación”. No podía resultar más apropiado. “De lo imaginario a lo invisible solo hay un paso a través del espejo” dicen Victoria Chaplin y Jean Baptiste Thierré mientras dan vueltas alrededor de la pista de circo encaramados en una bicicleta imposible armada con un millón de ruedas. Aún quedan restos de pintura en la lona de la carpa y en las paredes de la casa azul de Frida Kahlo en Ciudad de México. El olor a alcohol rancio de una botella de tequila vacía en honor a Chavela nos sorprende nostálgicamente con la novela de Pedro Lemebel entre las manos.

¿Se imaginan cómo sería la vida sin arte?

Se trata, dicen, de una experiencia fundamentalmente comunicativa que nos permite expresar nuestras ideas y emociones e incluso nuestra propia visión del mundo. Y no se si sabían que la comunicación es la única tarea que no podemos delegar. Su rasgo de indispensabilidad la convierte en una necesidad básica para todos los seres human@s. Por tanto, si el arte es comunicación, el arte se vuelve también, imprescindible.

La pandemia social arraigada en nuestro país desde el año 36, mucho más difícil de erradicar que el COVID – 19 y mucho más dañina y mortal, se empeña en referirse a nosotr@s de forma despectiva como “titiriter@s”. Y creen, pobres que así nos ofenden. Se viste de desprecio la ignorancia, decía Antonio Machado. Estamos más que orgullos@s de formar parte del gremio de titiriter@s. El por qué la institución vigente les de la razón a estos señores de dudosa reputación haciendo de nuestra precariedad laboral una norma, continúa siendo un misterio. Señores diputad@s, se olvidaron que nosotr@s nacimos en la precariedad. Antes de que ustedes llegaran y se acomodaran en sus butacas, conquistamos las calles, abarrotamos las plazas y corrimos delante de la policía para que no nos requisara el material. Ustedes siempre jugando con la duda, siempre jugando con nuestro entusiasmo.

Dice Remedios Zafra: Ante la precariedad la única respuesta posible parece ser la vocación himpertérrita y la hipermotivación. Pero ese entusiasmo voluntarista acaba siendo instrumentalizado por el sistema y el resultado es la inestabilidad permanente (…) y una inquietante incerteza sobre el futuro. Cuanta razón. Y es que el entusiasmo, Señor Ministro, no mata el hambre.

Cuando es la vida la que está en riesgo todo lo demás resta sentido. Cuando la prioridad es sobrevivir, nuestras problemáticas diarias producto de la rutina más angosta pasan de inmediato a un segundo e incluso a un tercer plano. Cuando el arte es tú forma de vida, la suerte de la posibilidad de un subsidio es, ni más ni menos, que una injusta y terrible condena al paredón de l@s fusilad@s.

Por supuesto que estamos dispuest@s a sacrifircarnos. Siempre lo hemos estado y siempre lo hemos hecho. Por nuestro arte, por nuestro entusiasmo. Estamos dispuest@s a sacrificarnos igual como se sacrificaría el Banco Central Europeo, los fondos buitre o los presupuestos anuales dedicados a infraestructuras, servicios o turismo. Dice el refrán que se puede decir más alto pero no más claro. ¿Qué sería de nosotr@s si además de no poder ejercer nuestro trabajo suspendieran los presupuestos destinados a cultura y se impusiera una política estatal de no – intervención? Con esta perspectiva no tan distópica “1984” de George Orwell acabará ocupando la estantería de alguna biblioteca infantil.

Señores politic@s, la vida de un pueblo se mide por su capacidad de crear y producir cultura.

¿Acaso entienden ustedes la cultura como un simple pasatiempo? Si su respuesta es que sí, entonces es que no hemos aprendido a comunicarnos, y el arte como tarea se vuelve más urgente todavía.

Este escrito con vocación de alegato es ante todo un canto a la libertad. Cuando las crisis azotan, los autoritarismos y las injusticias esperan latentes a la vuelta de la esquina para atacar. El filósofo catalán Josep Ramoneda advertía en una entrevista para eldiario.es: “La historia demuestra que se sabe cuándo empiezan las restricciones de libertades pero no cuándo acaban”. El miedo permite que las personas aceptemos cosas que no hubiéramos aceptado producto de una situación excepcional que bajo ningún concepto debe asumirse como normalidad. Cosas, como permitir que agonice el arte y nuestra cultura.

Nosotr@s, titiriter@s, circenses, trabajador@s del arte tenemos el deseo de reafirmamos entonces como personas sin miedo. Seguiremos luchando, germinando ideas sobre nuestros propios cuerpos confinados, sin perder ni un ápice de ese entusiasmo del que antes hemos hablado. Pero por si acaso esta crisis vaticina el fin del mundo conocido, por favor, que no nos pille cantando aquello de :”Había una vez un circo…”.

Julia Martínez, Cía Arritmados

 

Descarga el Manifiesto en castellano y compártelo con #DMC2020

 

 

Convocatòria LA IV NIT DEL CIRC VALENCIÀ 2020

BASES DE LA CONVOCATÒRIA

L’ASSOCIACIÓ DE PROFESSIONALS DEL CIRC DE LA COMUNITAT VALENCIANA celebrarà LA IV NIT DEL CIRC VALENCIÀ, el 21 de novembre de 2020 a la ciutat de València. Compta amb el suport de l’Institut Valencià de la Cultura – Generalitat Valenciana, i l’Ajuntament de València – Regidoria Acció Cultural.

Obrim convocatòria a sòcies i socis Apccv, i professionals del circ valencià, que vulguen participar d’aquesta gran celebració, per a l’espectacle de carrer que es realitzarà a la plaça de l’Ajuntament o una plaça cèntrica de la ciutat, i els números de circ que composaran la Gala dins el Teatre Principal de València.

La convocatòria està oberta fins al 30 d’abril. No acceptarem propostes que ens arriben fora del termini.

 

ESPECTACLE DE CARRER

Espectacle de circ de mitjà o gran format, amb una duració de 40 a 60 minuts. Públic familiar.

 

NÚMEROS DE GALA

Número curts de diferents tècniques circenses entramats en una Gala de Circ.

Totes les companyies, professionals circenses interessades en participar amb un número de gala, enviaran la seua proposta artística i passaran a formar part d’un directori des del qual la Direcció Artística es reservarà el dret de seleccionar els números que trobe més afins. La selecció és decisió exclusiva de la Direcció Artística, la qual no ha de perquè escollir únicament entre les propostes enviades però sí donarà prioritat a aquestes.

 

CRITERIS DE VALORACIÓ EN LA SELECCIÓ D’ARTISTES

  • Ser sòcia o soci de l’APCCV (o en el seu cas poder associar-se prèviament)
  • Artista de circ professional nascut en la Comunitat Valenciana o resident en aquesta.
  • Experiència i qualitat artística circense
  • Trajectòria en el sector de les arts escèniques
  • No haver participat en l’anterior Nit de Circ valencià o amb la mateixa proposta artística

 

CONDICIONS ECONÒMIQUES I PROFESSIONALS

  • Tots i totes les artistes hauran d’estar donats d’alta com a professionals del sector i presentar la documentació justificativa abans de l’actuació
  • Tots i totes les artistes rebran un catxet i hauran de ser justificats amb factura a l’Apccv
  • Tots i totes les artistes signaran un contracte de prestació de serveis

 

DOCUMENTACIÓ QUE CAL APORTAR

  1. Nom i dades de la companyia/professional
  2. Dues fotografies de la companyia/professional (una vertical i una horitzontal) que serviran per a la publicitat de la IV Nit
  3. SOBRE L’ESPECTACLE O NÚMERO DE GALA
    1. Nom de l’espectacle
    2. Número de circ
    3. Fitxa artística de la producció/espectacle
    4. Fitxa tècnica de la producció/espectacle
    5. Vídeo o enllaç al vídeo promocional (opcional)
    6. Catxet de l’espectacle

Tota la documentació s’enviarà de la següent manera:

Per a: info@apccv.org o al aprocircocv@gmail.com

Assumpte: IV NIT CIRC VALENCIÀ (afegint a quina categoria et presentes: Direcció/Espectacle/Número)

Adjuntarem tota la documentació en formats:

  • Pdf: dossier, fitxa tècnica, currículum (només direcció artística)
  • Fotografies que inclourem en tota la publicitat de la IV Nit.
  • Enllaços a vídeos
  • No acceptarem la documentació redactada dins el cos del correu electrònic

Si teniu qualsevol dubte , podeu contactar amb Apccv abans d’enviar-nos la documentació info@apccv.org o aprocircocv@gmail.com o al 634570522

Fem gran el circ valencià!!!

 

S’atura el projecte d’un espai de creació de circ a la ciutat de València

Era al març del 2017 quan l’Associació Valenciana de Circ i l’Associació de Professionals de Circ de la CV uneixen esforços per demanar a l’Ajuntament de València, concretament a la Regidoria de Cultura, un espai físic on poder realitzar les activitats programades per l’AVC, procés iniciat per AVC a l’octubre de 2016.

De seguida la Regidoria d’Acció Cultural va donar una resposta positiva i ens va mostrar dues naus al barri del Cabanyal que podrien, en un futur, passar a tindre un ús cultural i, després de la seua primera restauració, convertir-se en un espai de creació circense.

Entre les dues associacions vam crear un equip de treball que va coordinar tot el projecte i reunions amb la Regidoria. Començarem recaptant models d’execució i projectes similars. L’APCC i La Central del Circ de Barcelona ens van facilitar molta informació i, entre totes, redactarem el projecte ESPAI DE CIRC VALENCIÀ, LES NAUS DEL CABANYAL , a aquest es va afegir tot el treball que realitzarem d’un estudi arquitectònic i restauració de les dues naus, rehabilitació, estructures i plec de necessitats. Tots els escrits redactats van ser enviats i consensuats amb l’Ajuntament de València.

La missió de LES NAUS (cal explicar que mai no va ser la creació d’una escola de circ) era donar suport a les arts del circ i l’acompanyament dels projectes artístics en els àmbits de la creació, la gestió, la producció i la difusió, afavorint el desenvolupament del circ i els seus creadors i creadores, generant sinergies amb altres arts i promovent la interrelació a través de xarxes a nivell local, nacional i internacional.
Les Naus com a espai de:
– Visibilitat i exhibició del circ valencià
– Contacte i treball amb l’entorn social i la ciutat de València
– Entrenament i assaig
– Investigació i creació, connectat amb altres centres de creació
– Formació continuada

i tenint com usuàries: professionals del circ, professionals de les arts escèniques, col·lectius amb risc d’exclusió social, i totes les ciutadanes i ciutadans. Aprofitant l’aproximació i treball amb el barri del Cabanyal.

Durant quasi tres anys varem treballar plegades amb la Regidoria d’Acció Cultural: encontres, reunions, visites tècniques… moltes hores invertides des de les dues associacions. Durant aquests anys vam rebre sempre el suport de l’Ajuntament de València cap al circ valencià, mitjançant altres de les nostres peticions, com ara un espai de treball o la creació d’un festival de circ a la ciutat, però el projecte de les Naus no avançava.

A l’abril del 2019 rebérem la noticia de que finalment es redactava l’esborrany del conveni i contracte de cessió de les Naus a les dues associacions. Al maig i amb la proximitat de les eleccions generals, degut a la mala gestió en la redacció d’aquest conveni, ens trobàrem amb un nou govern i sense conveni signat. Malgrat tot, l’Apccv va demanar a tots els partits polítics valencians, el suport en aquest projecte.

Al setembre de 2019, tornem a reunir-nos amb la Regidoria d’Acció Cultural, ara amb altres persones al seu capdavant, enviant el projecte, la documentació i tot el treball realitzat durant aquestes tres anys. Tornàrem amb ganes i amb l’exigència de saber en quin punt es trobava aquest projecte. I mentre estàvem a l’espera d’una resposta, la premsa va publicar que  les Naus del Cabanyal no podien albergar una escola de circ i es convertirien en un centre de producció d’arts escèniques, un espai connectat amb el Teatre El Musical, acabant així amb el nostre desig de convertir-les en un espai de circ.

Al gener de 2020, AVC i Apccv hem tornat a reunir-nos amb la Regidoria d’Acció Cultural, des d’on ens han explicat i aclarit aquesta publicació en premsa, i així decidim escriure aquest post sobre el que podria haver estat un espai de creació de les arts circenses, referent a tot l’esta espanyol. Malgrat trobar-nos decebudes per tot el temps i il·lusions invertides, ens alegrem de que les Naus formen part de la cultura i les arts escèniques valencianes. Aquest nou i ambiciós projecte es farà realitat al 2024.

Aquesta no és la primera vegada que les associacions de circ valencià inicien projectes amb les administracions per aconseguir espais de circ, al 2016 Donyet Ardit va treballar també per un espai a la ciutat d’Alacant (podeu llegir article) que tampoc no es va portar a termini.  Ens anima saber que altres projectes, com ara l’espai de Can Ribes, impulsat per l’associació APCIB , ha trobat el suport institucional de l’Ajuntament de Palma i es convertirà en un centre de circ. Per tot açò,  AVC i APCCV seguirem treballant per fer realitat el nostre projecte, en el qual hem treballat durant aquests anys, donant el nostre suport a la creació d’espais i centres de circ.

Apccv celebra La III Nit del Circ valencià en Alacant

El dissabte 19 d’octubre de 2019 l‘Associació de Professionals del circ de la Comunitat Valenciana va celebrar el seu esdeveniment anual més important: LA III NIT DEL CIRC VALENCIÀ. Enguany, i seguint amb l’objectiu de programar-la dins els teatres més importants valencians i comptant amb el suport de l’Institut Valencià de la Cultura, marxem fins a la ciutat d’Alacant, a la plaça Ruperto Chapí i al Teatre Principal de la ciutat.

La III NIT DEL CIRC VALENCIÀ comença al carrer, és Gonzalo Santamaría qui farà la presentació i animarà al públic desconcertat a apropar-se i gaudir del circ valencià.

El primer espectacle és “Sophie” de la Cia La Mala – La Troupe Malabó. Un espectacle de circ líric femení narrat per la veu de tres dones i les diferents situacions que viuen: la faena, la reivindicació, la diversió, l’agermanament i la repressió; per a concloure amb un cant a la llibertat.

Aquest dona pas a l’espectacle “The Power of the 80’s”, de Gonzalo Santamaría. Un espectacle que porta la música dels 80 al món del circ amb la barreja de diverses tècniques: equilibris, malabars, verticals, dansa. Amb un ambient d’humor, amor i participació.

Arribada la nit, i finalitzats els dos espectacles, ens apropem a la cua del Teatre Principal per endinsar-nos en el punt fort de la celebració: sobre les taules del teatre caminaran (o saltaran o es penjaran per l’aire) dotze artistes: nou del sector del circ, una artista d’instal·lacions i dues que aportaran la música en directe (una cantant i una pianista). Totes plegades ens emocionaran, ens faran pensar, ens faran vibrar.

És Lucas Escobedo qui dona inici a la gala dirigida per Pablo Meneu. El personatge porta l’entrada a la mà i s’entremescla amb el públic, confós i buscant el seu lloc… fins acabar trobant-lo a dalt de l’escenari amb la resta d’artistes.

Les llums s’apaguen i ens trobem amb un teatre totalment nu, els adornaments i engranatges tècnics desapareixen donant pas als i les artistes. Descobrirem un espectacle diferent a les dues Nits anteriors, cada direcció crea i aporta, cada any és més bonic. Pablo Meneu, ens endinsa en un món on les persones, on les artistes es presenten a elles mateixes, els seus números de circ i accions componen transicions, reflectint les peculiaritats de cadascuna en el públic, amb el propòsit que es senten identificats amb aquestes.

Així comença la gala de La III Nit del Circ Valencià.

Gràcies a la fotografia de Manolo Mc podem reviure alguns dels moments més emotius de la gala…

Marilen Ribot, oscil·lant amb la corda aèria.

els dos trampolinistes, Lucas Ruíz (Cia Botproject) i Max Calaf

la força i vibració de les cintes straps de David Sessarego

Irene Estradé, omplint de tendresa i dansa la corda llisa

Melina Melamina volant al trapezi

Instal·lació – perfomance amb cadires creada per Rocío Garriga.

la preciosa veu lírica d’Eleonora Gronchi es fusiona amb els números de circ

la composició musical de la gala a càrrec del piano de Raquel Molano

el punt d’humor i la tècnica dels malabars de Raúl García

I com a colofó de la gala, Gemma Palomar dansa a sobre dels seus pals oscil·lants.

L’aplaudiment del públic, al carrer i al teatre, dóna sentit i agraeix el nostre treball. Programar, per tercera vegada, la Nit del Circ valencià, ha estat una gran llavor per a l’Apccv i totes les persones, professionals i artistes que l’han creat. Rebre el suport de les institucions i ajuntaments valencians cap al circ valencià és un dels nostres principals objectius i seguirem treballant fermament per complir-lo.

Vídeo resum de La III Nit del Circ Valencià

En nom de l’Apccv volem donar les gràcies a:

  • Institut Valencià de la Cultura – Generalitat Valenciana, pel seu suport al circ valencià i a la Nit del Circ Valencià
  • Espai El Disparate, per haver-nos deixat assajar i organitzar tota la gala els dies previs a la funció, degut a la impossibilitat de fer-ho al mateix teatre.
  • Al Teatre Principal d’Alacant per haver-nos permès mostrar circ valencià en aquest espai teatral.
  • Als mitjans de comunicació valencians i alacantins que han donat suport i ens han ajudat amb la difusió de la celebració.
  • A totes les professionals que han estat col·laboradores i han format part d’aquest esdeveniment: des dels tècnics i administratius de l’Ajuntament d’Alacant i de l’IVC-Generalitat, els restaurants que ens han donat de menjar, a l’equip tècnic de la gala (Pablo Suay, tècnic de so; José Martín Vázquez, disseny i il·luminació; i Pablo Aguilar, rigger),  i al dels espectacles de carrer… i un llarg etc.
  • i gràcies en especial al públic, perquè sense vosaltres el nostre treball no té sentit.

 

Gràcies a totes fem circ valencià!

Tornarem a celebrar-la al 2020

ASSOCIACIÓ DE PROFESSIONALS DEL CIRC DE LA COMUNITAT VALENCIANA

LA III NIT DEL CIRC VALENCIÀ


La III Nit del Circ València es celebra per donar visibilitat a artistes i companyies circenses valencianes, alhora que per contribuir a la divulgació del circ, com art escènica singular.
La Nit es mostra al carrer i al teatre. A l'exterior, un espectacle; a l'interior, una finestra des d'on descobrir artistes a través de diferents números independents. Tot plegat, una radiografia del circ valencià d'ara, ací. Nu. Unit. Pobre. Apassionat. Descomplexat.
La Nit també pretén ser una contribució a la intimitat, a la bellesa, a la reflexió. Un bram per recordar que el nostre treball no té sentit si no és en connexió amb el públic, a qui imaginem rebel i creatiu.

(Patrícia Pardo, I NIT DE CIRC VALENCIÀ, 2017)

La III NIT DEL CIRC VALENCIÀ es celebrarà la vesprada del dissabte 19 d’octubre a la ciutat d’Alacant. Compta amb el suport de l’INSTITUT VALENCIÀ DE LA CULTURA, el TEATRE PRINCIPAL D’ALACANT, l’AJUNTAMENT D’ALACANT i la col·laboració d’EL DISPARATE.

Enguany presentarà dos espectacles de carrer a la plaça Ruperto Chapí d’Alacant i la gala de professionals del circ valencià al  TEATRE PRINCIPAL ALACANT.

Les professionals, artistes, companyies i equip que formen aquesta gran celebració són:

DIRECCIÓ ARTÍSTICA: Pablo Meneu

Espectacle de carrer SOPHIE, Cia LA MALA

Espectacle de carrer: THE POWER OF THE 80’S, Cia Gonzalo Santamaría

ARTISTES I PROFESSIONALS CIRCENSES QUE FORMEN LA GALA:

Cia Bot Project: Lucas i Max (llit elàstic)

Raúl Garcia (malabars)

Marilen Ribot (corda volant)

 

Melina Melamina (trapezi)

Irene Estradé. Cia A Plom i vol (corda llisa)

Gemma Palomar (pals oscil·lants)

Cia Lucas Escobedo (teatre de màscares)

David Sessarego (cintes aèries, straps)

INSTAL·LACIÓ:

Rocío Garriga (artista visual i performer)

des de 

MÚSICA:

Eleonora Gronchi (cantant lírica i performer)

Raquel Molano (actriu i música)

  • COORDINACIÓ GENERAL: Elena Ludwig
  • COORDINACIÓ I REGIDORIA ESPECTACLES CARRER: Lomi Szil
  • COORDINACIÓ ADMINISTRATIVA i DIFUSIÓ: Maria Ferrer
  • SUPORT I COL·LABORACIÓ APCCV: Julia Martínez
  • RIGGER: Pablo Aguilar
  • TÈCNIC SO: Carlos Suay
  • DISSENY  IL·LUMINACIÓ: José Martín Vázquez
  • DISSENY CARTELL: Juliane Petri, graphic&landscape design
  • FOTOGRAFIA I VÍDEO: ManoMC

 

Apccv vos convida a gaudir i celebrar amb nosaltres aquesta gran festa de circ valencià!